Christophoro Columbo
Traduction in interlingua per Francesco Galizia

Christophoro Columbo
(in latino: Christophorus Columbus,
in italiano Cristoforo Colombo,
in espaniol Cristóbal Colón,
in portugese: Cristóvão Colombo;
(Genova, inter le 26 augusto e le 31 octobre 1451 – Valladolid 20
maio 1506) es un grande explorator e navigator italian, citatano
del Republica de Genova antea e subjecto del Regno de Castilia
pois. Il era le plus importante del navigatores italian qui
prendeva parte al grande discopertas geographic inter le XV e le XVI
seculo. Marinero, Columbo habeva le idea del existentia de un terra
ultra le oceano (secundo ille le Asia) durante le su viages como
mercante. Convincite del veridicitate del su ideas, antea peteva
adjuta financiari per ir verso le Asia a transverso le nove
route, al rege Johannes II del Portugal ma, non habente le fundos
necessari, tentava con le reges de Castilia e Aragon le quales,
supertoto gratias al appoio del regina de Castilia, Isabella, les
acceptava de financiar le interprisa. Levate le ancoras ab Palos le
3 augusto 1492, Columbo arrivava in le hodierne insula de San
Salvador le 12 octobre del mesme anno, e discoperiva assi sin saper
lo un Nove Mundo, que prendera le nomine de America, per le
navigator florentin Americo Vespucci, qui per prime intueva que le
nove terras non era parte del Asia, ma un nove continente. A iste
prime viage sequeva altere tres sin fortuna.
Le juventute e le viages ab
mercante: Ille era le primogenito de
quatro filios (tres masculos e un femina) de Domenico (Dominicus
Columbus quomdam Johannis) e de
Susanna Fontanarossa (Sozana de Fontana
Rubea), illes viviva a Genova. In le
1470, le familia vadeva a Savona. Columbo
comenciava a navigar a quattuordece annos. Durante le su viages
latinisava le su nomine in litteras e documentos; pois signava le
su nomine anque in castilian, Cristóbal Colón. In le 1473
Christophoro partiva al volta del insula de Chio in Grecia, a bordo
del nave Roxana,
per circa un anno. Le anno 1476 il era a Bristol, in Anglaterra
e pois a Galway in Irlanda e in le 1477, in fin, attingeva le
Islanda. Verso le 1478, Columbo se transfereva a Lisbona e in le
1479 ille sposava Filipa Moniz Perestrello, filia de
Bartholomeo Perestrello (navigator genovese e governator del insula
de Porto Santo) e de Isabel Moniz, ab le qual in le 1481 habera
un filio, Diego. Le copula iva ante a Porto Santo per duo annos e
pois a Madeira. Depost illes on transfereva de novo a Lisbona,
ubi le fratre Bartholomeo laborava como cartographo. Columbo
initiava a studiar e documentar se sur textos geographic como: le
Historia rerum ubique gestarum
per papa Pius II, imprimite in le 1477, le Imago
mundi per Pierre d'Ailly (1480) e
Le Milione
per Marco Polo.
In un littera que in le 1474 Paolo Toscanelli adressava al
canonico de Lisbona Fernando Martins de Reriz, le physico
florentin reteneva que un route verso west poteva pervenir in
India. Columbo peteva al rege de Portugal Johannes II in le 1483
le moneta necessari pro le viage, ma le rege refusava le
projecto. Columbo in le 1485, depost le morte del su uxor, vadeva
in le Regno de Castilia, insimul al filio, al recerca de qui poteva
financiar le interprisa: ante con le duce de Medina Sidonia, e
pois con don Luis de la Cerda, duce de Medinaceli qui convinceva
le regina Isabella de Castilia, de incontrar Columbo. A Cordoba
le 20 jenuario 1486, Columbo cognosceva Diego
de Arana, le uxor Costantia e le cosina Beatriz Enríquez de
Arana, con cuje habera un relation e in le 1488 un filio: Fernando.
A maio Ferdinando II de Aragon e Isabella les incontrava
Christophoro, le navigator presentava le su projecto de attinger
per mar le Catai (China) e le Cipango (Japon). Un commission,
guidate ab patre Fernando de Talavera on riuniva a Salamanca, pro
studiar le projecto; ma al fin del 1490, le expertos rejectava le
proposition. In le 1492, Padre Juan Perez, confessor del
Regina, convinceva le soverana a un nove incontro con Columbo
Intertanto le tresorero Luis de Santangel, Ferdinando Pinello e
alteres les assecurava le copertura financiari. Columbo iva a
Sivillia, e in le incontro, con le reges, dictava le proprie
condition: peteva le titulo de Admiral e le carga de Vicerege e
"governator del terras discoperte" (titulo hereditari), le
possibilitate de assignar omne typo de carga in le territorios
conquirite e, in ultra, un renta del 10% de tote le commercios
maritime futur. Le requestas esseva acceptate in caso de successo
del viage, le contracto (Capitolaciones),
il era signate le 17 april 1492. Le summa necessari pro le flotta,
par a 2 milliones de maravides, esserea state pagate per le
medietate ab le Corte e medietate ab Columbo, financiate ab un
instituto de credito genovese, le Banco de Sancte Giorgio e ab le
mercante florentin Giannotto Berardi. Columbo lassava le citate le
12 maio, per ir a Palos. Esseva assì apprestate tres caravelas,
de cuje duo – le Santa Maria
e le Pinta
- dotate de mast a velas quadrate e un – le Niña
- con un vela latin. Le Santa María
habeva 150 tonnas e, como nave
admiralia, il era capitanate ab Columbo. Le Pinta,
que habeva un tonnage de 140 tonnas, e le parve Niña,
que habeva solmente 100 tonnas, los il era commandate ab Martin
Alonso Pinzòn e su fratre minor Vicente Yanez Pinzòn. Le
equipage del tres naves il era de 90 marineros, Martín Pinzón
habeva le rolo de secunde commandante, Columbo guidava le
flottilia; le pilota il era le cantabrico Juan de la Cosa,
proprietario del Santa Maria.
 |
disbarcamento de Columbo
|
Prime viage:
Le partita eveniva al sex del matino del 3 augusto 1492 ab Palos
de la Frontera, con route verso le Insulas Canarias. Le 6 augusto
on rumpeva le timon del Pinta
e inde illes il era constrigite a remaner circa un mense a La
Gomera pro le reparation, e pro modificar anque le velas del Niña,
ab latin a quadrate per adequar lo al navigation oceanic. Le tres
naves reprendeva le viage le 6 septembre pulsate ab le aliseos. Iste
ventos suffla sempre ab est verso west. Un del suggestion del
prime viage transoceanic, era le position del naves sempre verso
le poner del sol, ultra que le sensation de proceder per spatios
jammais ante toccate. Le 16 septembre le caravelas entrava in
le Mar del Sargassos e per Columbo le spectaculo del algas
flottante il era inditios de terra vicin. Le 6 octobre Columbo
registrava de haber percurrite 3652 millias, jam cento plus de
quante habeva previste. Le 7 octobre Columbo decideva de virar
verso sud-west, habente vidite alicun aves diriger se verso celle
direction. Le die 10 on habeva per le equipage un principio de
motin; a Columbo, resultava de obtener un accordo: si intra
tres o quatro dies le vigilatores non haberea vidite alcun terra
le caravelas esserea retornate a retro. Esseva sol al duo de
nocte de venerdì 12 octobre 1492, qui Rodrigo de Triana, a bordo
del Pinta,
distingueva finalmente le costa; le matino del 12 Columbo
disbarcava sur un insula clamate, in le lingua local, Guanahani,
que Columbo baptisava San Salvador, le insula il era parte del
archipelago del Bahamas. Le espanioles esseva recipite con grande
cortesia ab le Tainos, le tribo habitante del insula. Columbo
mesme, in le su relation, sublinea plus vice le gentilessa e le
spirito pacific del su hospites. Sempre convincite de trovar se in
Asia, Columbo confundeva le parola Cibao
con le ric Cipango, id es le Japon, al recerca del qual on iva
subito in viage, attingeva ab hic Cuba e Hispaniola. Verso le
medienocte del 25 decembre, le Santa
Maria vadeva in sic de proa e se
arenava supra un banco corallin, et esseva abandonate. Le
Admiral, faceva assi construir un forte – La Navidad - a poc
distantia del loco del incidente e lassava parte del equipage (39
personas in toto) con le promissa qui esserea retornate a reprender
les durante le secunde viage. Columbo decideva de partir al alba
del 16 januario 1493, con le Pinta
e le Niña. Conscie
que per le viage de retorno le flotta haberea debite mover se a
septentrion per exir
ab le regime del aliseos, Columbo remontava usque al 35º
parallel, quasi in linea con le parallel de Capo S. Vicente in
Portugal. Ma in le hiberno le oceano Atlantic es perturbate ab
tempestas, in un del qual collideva le 13 februario. Placate se le
huracan, Columbo disbarcava con le Niña
al insulas Azores. Ab hic, repartiva le 24 februario arrivante
octo dies depost presso Lisbona. Rui de Pina, humanista
portugese, scribeva assi del su arrivata in Portugal: le 6 martio
1493 es arrivate ab le Antillas de Castilia, Christophoro
Columbo, italiano.»
Martin Alonso Pinzòn, intertanto, resultava de pervenir a martio
con le Pinta
a Baiona in Galicia; faceva pois vela per Palos arrivante poc
horas depost le Niña.
Columbo habeva portate al soveranos auro, tabaco e papagai,
conduceva anque dece indianos Taino. Esseva dies de festa in le
citate de Sivillia, ubi le Admiral perveniva le 20 april, recipite
ab le soveranos con honores triumphal, in le cappella de Sancte Anna
era celebrate le Te Deum
.
Secunde viage:
Le Admiral Columbo quitava per le su secunde viage (1493-1496) ab
Cadiz le 25 septembre con 17 naves, e un equipage de circa 1500
homines, inter le qual le filio Diego, le fratre Giacomo (Jaime),
e le patre de Las Casas, le documentos del viage proveni ab le
chronicas de Diego Alvarez Chanca e de Michele da Cuneo, Columbo
era al commando del nove nave admiralia: Mariagalante. Le 3
novembre le flotta attingeva le insulas de Guadalupa e Dominica. Le
19 iva a Porto Rico e le 22 Columbo retornava a Hispaniola, ubi
discoperiva que le homines les era state occidite e le fortalessa
destruite. Fundava un nove forte, "La Isabela", in le
nove anno 1494. Le 24 april lassava le insula pro ir a Cuba le
30 april, retornava a Isabela le 29 septembre, intertanto, era
arrivate con tres caravelas su fratre Bartholomeo. Columbo
decideva de retornar in Europa ma un huracan, destrueva tote le
naves exepte le Niña.
Esseva construite un nove caravela, con le nomine de India.
Columbo partiva le 10 martio 1496 e le 11 junio era a Cadiz.
Tertie viage: (1498-1500)
Duo annos depost a Burgos, ille convinceva le reges hispanic ad
organisar un nove expedition. Columbo assì habeva sex naves, con
un equipage de circa 300 marineros. Le flotta, partiva le 30 maio
1498, ab S. Lucar, verso La Gomera ubi le sex naves on divideva:
tres iva con Columbo, e le alteres vadeva verso Dominica. Le
Admiral punctava verso le insulas de Capo Verde, de ubi le 31 julio
attingeva Trinitad. Le augusto sequente le flottilia explorava le
Golfo de Paria e le costa del actual Venezuela usque al delta del
Orinoco. Columbo retornava a Hispaniola le 11 augusto 1498, al
citate de Santo Domingo, fundate ab le fratre. Ma in le citate in
le 1499, on habeva un revolta guidate ab le alcalde de Isabela,
Francisco Roldan; pro isto le soveranos inviava in le 1500
Francisco de Bobadilla, le qual al su arrivata, arrestava ante
Diego e pois Christophoro e Bartholomeo. Le tres perveniva in
octobre a Cadiz, al su arrivata, Columbo era ancora incatenate
como ille voleva, ma le regina Isabella faceva liberar Columbo.
Quarte viage:
(1502-1504) Depost le incontro con
le regales del decembre 1500 a Granada, le 3 septembre del 1501
esseva retirate le carga de vicerege a Columbo, e governator e
judice supreme del Indias il era proclamate Nicolas de Ovando, qui
partiva con 32 naves e 2.500 homines verso Hispaniola. Le
Admiral organisava un altere viage con le fratre Bartholomeo e le
juvene filio Fernando. Le naves, le Santiago,
le Gallega,
al commando de Pedro de Terreros e le Vizcaina,
commandate ab le genovese Bartholomeo Fieschi, los partiva ab
Cadiz, le 9 maio 1502, le pilota il era Juan Sanchez, sub le
commando de Diego Tristan. Depost un halto a Gran Canaria, post
20 dies illes arrivava al Martinica e pois a Hispaniola. Columbo
peteva un refugio per le naves a Ovando qui refusava. Le Admiral
trovava un altere loco ubi reparar se, ma vinte naves partite pro
le retorno in Espania sur le qual il era imbarcate de Torres,
Francisco de Bobadilla e Francisco Roldán, esseva destruite e sin
supervivite. Columbo inter le julio e le octobre de ille anno
costeava le America central, le 5 octobre perveniva al isthmo de
Panama, ubi on confligeva con le indigena e moriva Diego Tristan
e alicun marineros et esseva ferite multe alteres, inter le qual
Bartholomeo, et esseva abandonate le Gallega.
Le 16 april 1503 Columbo repartiva per Hispaniola, ma durante le
navigation anque le Vizcaina
era abandonate. Le 25 junio illes perveniva al Jamaica, con le
sol Santiago guastate. Columbo
alora inviava con duo canoas, Diego Mendez e Bartholomeo Fieschi,
in cerca de adjuta; post tres dies illes perveniva a Navassa, e
pois a Santo Domingo. In le junio 1504 arivava Diego de Salcedo
con le succursos, le 28 junio illes repartiva per Hispaniola, e le
12 septembre per le Espania, ubi arrivava le 7 novembre.
Le morte a
Valladolid: Al fin del 1504 decideva
de remaner a Sivillia, le regina Isabella, su protectrice, era
morite. Le rege le offereva Carrion de los Condes, in cambio de
tote le su revendication, ma ille refusava, pois iva a
Valladolid, ubi ille moriva le 20 maio 1506, et esseva sepulte in
le crypta del monasterio de La Cartuja a Sivillia (ubi essera pois
inhumate anque su filio Diego) e pois, in le 1509, ponite in le
cathedral de Sivillia. In le 1537 le restos de Christophoro e
Diego esseva transportate a Hispaniola in le cathedral de Santo
Domingo ubi remaneva usque al 1795. Le espanioles transfereva le
spolias a Le Havana, e pois, in le 1898 de novo a Sivillia.