lunedì 29 aprile 2013

Cavalleros Teutonic

per Francesco Galizia

Le Ordine Teutonic (in latino: Ordo Fratrum Domus Hospitalis Sanctae Mariae Teutonicorum in Jerusalem o Ordo Teutonicus; in german: Orden der Brüder vom Deutschen Haus St. Mariens in Jerusalem o Deutscher Orden;) es un antique ordine monastic-militar e hospitalari germanic.
Le fundation e le cruciatas: Depost le cadita de Jerusalem esseva indicite le tertie cruciata e le 1º septembre 1189, 55 naves partite ab le portos german de Bremen e Lubeck, disbarcava al porto de Acri le cavalleros cruciate german. Alicun de lor construeva un hospital, pro dedicar se al cura del ferite usque a quando illes lassava le hospital a religiose german, le quales fundava le ordine del fratres domus hospitalis sanctae Mariae Teutonicorum in Jerusalem. Le 6 februario 1191 al ordine esseva concedite le protection del pontifice Clemens III. La regula del ordine era celle del Cavalleros Hospitalari, pro le activitate religiose, pro celle militar les adoptava le regula templar. Le Papa Innocentio III, le 19 februario del 1199 al Cavalleros assignava le mantello blanc con le cruce nigre. In le 1221, Papa Honorio III equiparava le Ordine Teutonic al ordine Templar e a cello del Hospitalari. Le Ordine habeva in le 1300 circa 300 commendas (le casas del ordine), in Terra Sancte, Cypro, Italia, Grecia, Espania, Nederland, Germania, Austria e in le area baltic.


Le colonisation del Europa del Est: In le 1211, le rege Andreas II de Hungaria offereva, in cambio de appoio militar, contra le populo nomade e pagan del Cumanes, terras in Transsilvania (in german Siebenbürgen). Le ordine institueva uno stato indipendente e initiava un activitate de colonisation, ma in le 1225 Andreas II, expelleva le ordine ab le Hungaria. Le duc de Masovia Conrado peteva le appoio militar del ordine pro le conquesta del Prussia terra de un populo baltic pagan, offerente in cambio del territorios. Hermann von Salza, quarte gran maestro del Ordine teutonic ab le 1209 al 1239, acceptava le accordo in le 1226, e inviava cavalleros sur le Vistula in le 1229. Conrado, con le contracto de Kruschwitz (1230) assignava al ordine le citate de Kulm. Hermann von Salza faceva confirmar le su derectos sur le territorios conquirite, ab le imperator Friderico II con le bulla de auro de Rimini e con le bulla de auro ab Papa Gregorio IX, ambes los garantiva que post le conquesta e conversion religiose del territorios baltic, iste esserea assignate al soveranitate del Ordine, e al su Gran Maestro le rango de prince imperial (Reichsfürst).


Apogeo e decadentia: Le Ordine initiava assi le colonisation german del Prussia Oriental, e portava le catholicismo sempre plus a Oriente e in le 1237 absorbeva le Cavalleros de Portaspada In le 1241 le ordine se alliava con le Polonia pro contrastar le hordas mongol de Batu Khan; le battalia de Liegnitz terminava con un sanguinose disfacta per le fortias christian e le mesme duc de Silesia, Henrico moriva in le battalia. In le 1242 le battalia del Lago Peipus, vincite ab Alexander Nevsky, prince de Novgorod, firmava le expansion del Ordine verso est. In le 1309 le capital esseva fixate a Marienburg et era completate le conquesta de Livonia. Le apogeo del potentia del Ordine esseva consequite in le 1402, con le ultime annexion, le territorio imperial del Neumark, le Ordine habeva uno stato que iva ab le fluvio Vistula usque al Estonia:
  • in Prussia: Elbing (1212), Marienburg (1274-1460), Braunsberg (1240-1466), Tilsit, Wehlau, Marienwerden (1233-1525), Königsberg (1255), Allenstein (1348;), Graudenz (1220), Insterburg (1336;), Ermland (1243-1466), Tannenberg, Lübau,
  • in Samogizia: (1384): Goldingen (Kuldiga), Memel-Menzelburg (1252);
  • in Curlandia: Riga (1201-1561), Uxhüll, Jelgava, Windau (1378; Ventspil), Mittau, Dünaburg (Daugavspils); Libau (1263-1418; Liepaja);
  • in Livonia: (1237-1561): Dorpat (1224-1558; Tartu), Wenden, Wolmar, insula de Götland ;
  • in Estonia: Reval (1228-1346; Tallinn), Pernau, Narva (1558), e le insulas de Dagö, e Ösel;
  • in Lituania: Kauen (1362-1469; Kaunas), Welun (1398);
  • in Pomerelia: Danzig (1309-1454), Oliwa, Dirschau, Schwetz, Pelplin, Neuenburg, Stargard;
  • in Kulmerland: (1328): Kulm (1226-1466 ), Thorn (1231-1454), Strasburg, (1100-1454)
  • in Neumark: (1402): Küstrin, Driesen.
Le 15 julio 1410 le Ordine subjaceva a un grande disfacta a Tannenberg (o Grunwald), in Prussia oriental, per parte de polacos e lituanos guidate ab le rege Ladislas II Jagellon: con le tractato de Thorn (1466), le Ordine Teutonic manteneva le Prussia oriental como vassallo del rege de Polonia. In le 1525, le 37° Gran Maestro Alberto de Brandeburgo, al guida del Ordine ab le 1511, adhereva al Reforma lutheran e con le tractato de Cracovia esseva nominate duc de Prussia, que passava assi al casa de Hohenzollern mittente fin al Stato Teutonic. Depost tres seculos le Ordine Teutonic perdeva le su soveranitate: le sede del ordine esseva fixate a Mergentheim in le 1526. Le Ordine esseva dividite in 12 provincias e baliages (Balleien) in le Germania e in Austria.