Le Ordine Teutonic (in latino: Ordo Fratrum Domus Hospitalis Sanctae Mariae Teutonicorum in Jerusalem o Ordo Teutonicus; in german: Orden der Brüder vom Deutschen Haus St. Mariens in Jerusalem o Deutscher Orden;) es un antique ordine monastic-militar e hospitalari germanic.
Le fundation e le cruciatas:
Depost le cadita de Jerusalem esseva indicite
le tertie cruciata e le 1º septembre 1189, 55 naves partite ab le
portos german de Bremen e Lubeck, disbarcava al porto de Acri le
cavalleros cruciate german. Alicun de lor construeva un hospital,
pro dedicar se al cura del ferite usque a quando illes lassava
le hospital a religiose german, le quales fundava le ordine del
fratres domus hospitalis sanctae
Mariae Teutonicorum in Jerusalem. Le
6 februario 1191 al ordine esseva concedite le protection del
pontifice Clemens III. La regula del ordine era celle del
Cavalleros Hospitalari, pro le activitate religiose, pro celle
militar les adoptava le regula templar. Le Papa Innocentio III,
le 19 februario del 1199 al Cavalleros assignava le mantello
blanc con le cruce nigre. In le 1221, Papa Honorio III
equiparava le Ordine Teutonic al ordine Templar e a cello del
Hospitalari. Le Ordine habeva in le 1300 circa 300 commendas (le
casas del ordine), in Terra Sancte, Cypro, Italia, Grecia,
Espania, Nederland, Germania, Austria e in le area baltic.
Le
colonisation del Europa del Est:
In le 1211, le rege Andreas II de Hungaria offereva, in cambio de
appoio militar, contra le populo nomade e pagan del Cumanes,
terras in Transsilvania (in german Siebenbürgen).
Le ordine institueva uno stato indipendente e initiava un
activitate de colonisation, ma in le 1225 Andreas II, expelleva
le ordine ab le Hungaria. Le duc de Masovia Conrado peteva le
appoio militar del ordine pro le conquesta del Prussia terra de un
populo baltic pagan, offerente in cambio del territorios. Hermann
von Salza, quarte gran maestro del Ordine teutonic ab le 1209 al
1239, acceptava le accordo in le 1226, e inviava cavalleros sur le
Vistula in le 1229. Conrado, con le contracto de Kruschwitz
(1230) assignava al ordine le citate de Kulm. Hermann von Salza
faceva confirmar le su derectos sur le territorios conquirite, ab
le imperator Friderico II con le bulla de auro de Rimini e con
le bulla de auro ab Papa Gregorio IX, ambes los garantiva que
post le conquesta e conversion religiose del territorios baltic,
iste esserea assignate al soveranitate del Ordine, e al su Gran
Maestro le rango de prince imperial (Reichsfürst).
Apogeo e decadentia:
Le Ordine initiava assi le colonisation german del Prussia
Oriental, e portava le catholicismo sempre plus a Oriente e in le
1237 absorbeva le Cavalleros de
Portaspada In le 1241 le ordine
se alliava con le Polonia pro contrastar le hordas mongol de
Batu Khan; le battalia de Liegnitz terminava con un sanguinose
disfacta per le fortias christian e le mesme duc de Silesia,
Henrico moriva in le battalia. In le 1242 le battalia del Lago
Peipus, vincite ab Alexander Nevsky, prince de Novgorod, firmava
le expansion del Ordine verso est. In le 1309 le capital esseva
fixate a Marienburg et era completate le conquesta de Livonia.
Le apogeo del potentia del Ordine esseva consequite in le 1402,
con le ultime annexion, le territorio imperial del Neumark, le
Ordine habeva uno stato que iva ab le fluvio Vistula usque al
Estonia:
- in Prussia: Elbing (1212), Marienburg (1274-1460), Braunsberg (1240-1466), Tilsit, Wehlau, Marienwerden (1233-1525), Königsberg (1255), Allenstein (1348;), Graudenz (1220), Insterburg (1336;), Ermland (1243-1466), Tannenberg, Lübau,
- in Samogizia: (1384): Goldingen (Kuldiga), Memel-Menzelburg (1252);
- in Curlandia: Riga (1201-1561), Uxhüll, Jelgava, Windau (1378; Ventspil), Mittau, Dünaburg (Daugavspils); Libau (1263-1418; Liepaja);
- in Livonia: (1237-1561): Dorpat (1224-1558; Tartu), Wenden, Wolmar, insula de Götland ;
- in Estonia: Reval (1228-1346; Tallinn), Pernau, Narva (1558), e le insulas de Dagö, e Ösel;
- in Lituania: Kauen (1362-1469; Kaunas), Welun (1398);
- in Pomerelia: Danzig (1309-1454), Oliwa, Dirschau, Schwetz, Pelplin, Neuenburg, Stargard;
- in Kulmerland: (1328): Kulm (1226-1466 ), Thorn (1231-1454), Strasburg, (1100-1454)
- in Neumark: (1402): Küstrin, Driesen.
Le 15 julio 1410 le Ordine
subjaceva a un grande disfacta a Tannenberg (o Grunwald),
in Prussia oriental, per parte de polacos e lituanos guidate ab
le rege Ladislas II Jagellon: con le tractato de Thorn (1466),
le Ordine Teutonic manteneva le Prussia oriental como vassallo
del rege de Polonia. In le 1525, le 37° Gran Maestro Alberto de
Brandeburgo, al guida del Ordine ab le 1511, adhereva al Reforma
lutheran e con le tractato de Cracovia esseva nominate duc de
Prussia, que passava assi al casa de Hohenzollern mittente fin
al Stato Teutonic. Depost tres seculos le Ordine Teutonic perdeva
le su soveranitate: le sede del ordine esseva fixate a
Mergentheim in le 1526. Le Ordine esseva dividite in 12
provincias e baliages (Balleien)
in le Germania e in Austria.