domenica 27 gennaio 2013


Le Cruciatas

Traduction in Interlingua per Francesco Galizia.



Le Cruciatas esseva un serie de guerras, combattite inter le XI e le XIII seculos inter le exercitos de regnos christian europee et le exercitos musulman in Asia minor e in le Mediterraneo oriental (ma anque in Europa, in Egypto e in Tunisia). Anque si illos esseva benedicte e invocate ab le Papas e motivate ab un sentimento religiose que intendeva liberar ab le occupation musulman le terra ubi nasceva, predicava e moriva Jesus Christo, non se tractava de guerras de religion, proque le objectivo non era jammais cello de constringer le musulmanos a cambiar religion, non mesmo post le conquesta, quanto plus tosto era un desiderio de liberation que comportava le uso del fortia. Le Cruciatas non esseva causate ergo ab contraponite vision religiose, ma ab le violentias al pelegrinos christian directe al Terrasancte, ab le autoritate musalman, denunciate, anque ab un littera-appello del imperator de Byzantio Alexio I Comneno, a cuje necessitava garantir in vice vita e securitate. Le Cruciatas il habeva inde ration politico-economic al interno del mundo feudal medieval europee e byzantin, e como objectivo le controlo del Terrasancte. Illos son considerate como le responsa del Christianismo al jihad islamic del VII seculo, al luce del consideration que le Espania, le Palestina, le Nordafrica e le Asia Minor il era state inter le terras plus christian usque al victoriose invasion islamic del VII seculo, de cuje era moralmente e juridicamente licite reobtener lo in possession. Le christian Imperio byzantin il era menaciate ab le armeas islamic in Asia minor e in Syria, e terminera in le 1453 con le conquesta turc de Constantinopolis. Le prime cruciata le expedition "De recuperatione Terrae Sanctae" , esseva celle que obteneva le major successos e portera al nascentia del statos cruciate de Ultramar usque al 1303. Al prime cruciata sequeva altere expeditiones (8 cruciatas official) in le curso del XII e XIII seculo que tamen non perveniva le objectivos prefixate. Le parola cruciata trahe origine ab le cruciamento del parola croisade (1570 circa) del francese e del parola espaniol cruzada del XVI seculo, ambes derivate ab le parola cruciata del latino medieval, participio passate de cruciare (signar con le cruce), a su volta derivate ab le latino crux (cruce). Le nomine inde recorda le cruce que le participantes al cruciatas les habeva suite sur le veste, symbolo del lor pelegrinage e del votos contrahite. In le fontes antique on trova le expression cruce signati reguardo al cruciate, anque si le soldatos byzantin clamama se ipse "Soldatos del Cruce" jam al epocha del imperator Heraclio. Le Cruciatas il era indicate anque con le expression negotium crucis.
Contexto historic: In le ultime annos de vita de Mohammed, depost haber submittite le vicin tribos pagan, le musulmanos on volveva verso le vicin provincias byzantin. Le lor objectivo il era le conquesta de nove terras e le dominio sur le infideles. Le mesme Mohammed, secundo un tradition, haberea scripto al imperator byzantin Heraclio: “ le Propheta de Allah il ha scripte a Cosroe (rege de Persia ), a Cesare (imperator de Roma, id es Heraclio), al Negus (rege de Abyssinia) e a tote le altere soveranos per les invitar a converter se ad Allah le Magnific” . Poco tempore depost le morte de Mohammed le arabe attaccava le Imperio byzantin. In le anno 636 le arabe obteneva un grande victoria sur le exercito byzantin in le battalia de Yarmuk assi illes completava le conquesta de Syria. Cadiva pois in breve tempore Antiochia, Jerusalem e le Mesopotamia byzantin. De hic le Arabe on vadeva in Armenia e initiava le avantiata in Egypto. Le armeas islamic perveniva pois in Cilicia e in Cappadocia e inde arrivava al portas del Europa christian, sia ab est, sia ab west: les occupava Cypro, Rhodos e Creta, inde invadeva le Espania e inviava expeditiones per le saccheo del Francia meridional. In le anno 827 le arabe occupava le Sicilia e le lor domination terminava in le 1091 quando illo esseva conquirite ab le Normannos.
Situation in le Vicin Oriente: Con le conquesta islamic de Jerusalem (638) initiava le violentias contra le subjectos christian in particular, ma anque hebree, clamate ab le Coran Gente del Libro, ma a illes era permisse de remaner a viver in le lor terras e continuar a professar le proprie fide. Con le intention de recuperar le Syria, perdite in le VII seculo, le Imperio byzantin decideva de intervenir in le secunde medietate del X seculo con un exercito al commando del domestikos byzantin Nicephoro Phocas, assumente le controlo de Cilicia e de parte de Syria. In le 1077 le turcos conquireva Jerusalem e, le lor chef, Atsız ibn Uvaq, faceva occider ultra 3000 personas. Alora le nove imperator byzantin Alexio I, nonobstante le divergentias inter le Ecclesia de Roma e celle de Constantinopolis, mitteva ab parte le orgolio e peteva adjuta al Papa, pro le menaciate sorte del Christianismo de Oriente. Esseva asssì que, nasceva le Prime Cruciate.
Situation in Europa: Le mundo europee habeva sapite organisar se de fronte al attaccos e al invasiones de musulmanos, hungares, normannes etc. Existeva totevia in le mundo feudal un discontento social inter le filios cadette del familias nobile, proque les habeva, como unic carriera o celle ecclesiastic o celle militar; il era inde que un parte de cavalleros in cerca de fortuna que, supertoto del Francia, respondeva con zelo al requestas de adjuta ab le regnos christian de Leon, Castilia, Navarra e Aragon ingagiate in le Reconquista. Le Ecclesia roman, incoragiava le guerra como un reaction juste al invasion musulman e sollicitava le adjuta del cavalleria europee. Anque al de foras del peninsula iberic on registrava un renovate impeto, ab parte del mundo occidental, per le reconquesta del terras occupate, como le Sicilia, le Baleares, le Sardinia e le Corsica. Iste expeditiones il era guidate ab le citates portual del costas thyrrenic, adriatic, provensal e catalan, que apud al commercio con le mundo byzantin e arabe, los univa ab le XI seculo, breve incursion militar, como celle de Genova e Pisa in le 1015 – 1016, le saccheo de Palermo ab parte del pisanos in le 1067, le qual occupava pois le citate tunisin de Mahdiya (1087).
Prime cruciata: (1096-1099) Anque si era le imperator byzantin Alexio I Comneno a demandar adjuta, le appello al Cruciata il era facto officialmente per salvar le christianos de Oriente. Quando le Papa Urbano II indiceva un pelegrinage armate al Concilio de Clermont (1095) on pensava a un sorta de pelegrinage de massa a Jerusalem. Le cruce rubie que le pelegrinos portava sur le mantello in effecto stava a significar que il era prompte a versar le lor sanguine per un viage redemptor. Papa Urbano II sperava, de sancir le su autoritate in un nove reconciliation e reunion inter le Ecclesia de Occidente e celle de Oriente in le lucta contra le musulmanos. Al appello multe partiva, mal armate e poco equipagiate, tal expedition, que sera pois clamate "cruciata del mendicos", era guidate ab Petro le Eremita al crito de Deus vult (“Deo lo vole”) e Gualtieri Sin Haberes, on concludeva con le massacro del pelegrinos presso Nicea. Le prime ver cruciata, dicte "del nobiles", eveniva sol duo annos postea et era guidate ab Goffredo de Buglione (Bouillon). Le cruciate conquireva Jerusalem le 15 julio 1099 e pois le 12 augusto Ascalona (Ashkalon); inde Goffredo assumeva le titulo de ” Defensor del Sancte Sepulcro”. Le cruciata sera celle que habera le major successos ab le puncto de vista territorial, le terras conquirite tamen, non esseva tote restituite a Byzantio, in Palestina e Syria los nasceva le statos cruciate de Ultramar: Regno de Jerusalem, Principato de Antiochia e le Conteas de Tripolis et Edessa. Depost le flottas venetian e genovese occupava Caifa (1100), Sidon (1110), e Tyro (1124), Berito (Beyrouth) e Tortosa. In consequentia del prime Cruciata on videva le nascentia a Jerusalem del Ordines cavalleresc in defensa e adjuta del pelegrinos qui iva al Terrasancte, le prime esseva le Ordine de Sancte Johannes (Hospitalier) ab le Beate Gerardo Sasso in le 1113, qui institueva le prime hospitio presso le Sancte Sepulcro. Poco depost nasceva le Ordine del Templo (Templares) in le anno 1119, installate in le Templo de Salomon. Al epocha del tertie Cruciata nasceva le Ordine Teutonic que habeva solmente Cavalleros de tote le Germania. Le tres Ordines habera castellos e fortalessas in tote le Terrasancte.
Secunde cruciata: le secunde cruciata (1147-1149), il era causate ab le cadita de Edessa (1144), et era predicate ab sancte Bernardo de Chiaravalle (Clairevaux). Le cruciata il era sub le guida del rege de Francia Louis VII, alliate al sol Cunrado III imperator del Sacre Roman Imperio, sin altere alliantia, que les haberea permisso de reprender le contea de Edessa. Illes, ascoltante alicun cavalleros attrahite ab le ricchessa de Damasco, cingeva le assedio al capital syrian sin cercar le adjuta del rege normanne de Sicilia, ni del basileus byzantin, et esseva vincite le 20 julio 1148.
Tertie cruciata: Le tertie cruciata (1189-1192), proclamate ab papa Gregorio VIII, dicte anque le "cruciata del Reges", il era le tentativa, ab parte de varie soveranos europee de prender Jerusalem e quanto perdite del Terrasancte in le 1187, al Saladino (Salah el Din) conquisitor del Citate sancte. Les partecipava: Friderico I Barbarubie, qui moriva necate in Anatolia, durante que vadava le fluvio Salef in Cilicia, Philippo II Augusto, rege de Francia e Richardo Corde de Leon, rege de Anglaterra. Gratias a Richardo, on obteneva, le reconquesta de Sancte Johannes de Acri (12 julio 1191) que essera le nove capital del Regno. Le rege anglese habeva anque conquirite le insula de Cypro al byzantinos. A Ramla, post le battalia de Arsuf il era signate le pace (9 octobre 1192).
Quarte cruciata: Le quarte cruciata esseva inducite ab Papa Innocentio III. Ma le cruciate in realitate non perveniva jammais in Terra Sancte. Vidite le exigue numero de soldatos arrivate a Venetia, le doge Henrico Dandolo le augusto 1202, partiva con le cruciate al reconquesta de Zara in Dalmatia. Conquirite le citate rebelle, pois perveniva le filio del imperator Isaac II Angelo, deponite a Byzanzio, in cerca de adjuta. Le flotta de Venetia iva a Byzantio e assi esseva ponite al throno le legitime soverano, ma Venetia non obteneva un base commercial in le citate, como era in le 1190 circa, ante del revolta anti-venetian e philo-genovese, quando le mesme Dandolo habeva perdite le vista ab un oculo. Pois que le nove Cesare non semblava voler accordar quanto stipulate per le su retorno al throno, le cruciate prendeva de novo Constantinopolis. Le Imperio esseva assi dividite inter le cruciate, con le Morea e alicun insulas del Egeo a Venetia, on dava assi pois le initio al Imperio latin de Oriente (12 april 1203) con imperator Baldovino de Flandria.
Quinte cruciata: Sub le governamento de Innocentio III, le IV Concilio del Lateran habeva decidite de proclamar un nove cruciata, le quinte (1217-1221) . Le imperator Friderico II, in occasion del su coronation a Rex Romanorum, in le 1215, jurava solemnemente de prender parte al cruciata, ma pois remandava plus vice. Le Papa Honorio III stabiliva in fin, que le cruciata debeva haber initio le 1 junio 1217. Depost le defection in Palestina de Andreas II de Hungaria in le 1218, Johannes de Brienne rege de Jerusalem, le rege de Cypro e le duc de Austria les tentava de prender le porto egyptian de Damietta, in le parte oriental del delta del Nilo, ma le expedition - que videva le presentia anque de sancte Francisco de Assisi - on revelava un fallimento: depost le conquesta de Damietta le 5 novembre 1219, le exercito cruciate esseva vincite le 24 julio 1221, e se imbarcava sur le flotta de Friderico II, que arrivava le augusto sequente.
Sexte cruciata: Depost le fallimento del quinte cruciata, le imperator Friderico II, on era formalmente ingagiate, in le 1225, a guidar le sexte cruciata in Terrasancte, de cuje habeva plus vice retardate le initio. Quando in le 1227, a causa de un maladia, esseva constringite a remandar le cruciata ancora un vice, esseva excommunicate ab papa Gregorio IX. Nonobstante iste, le anno successive, Friderico vadeva a Jerusalem. Iste cruciata esseva le unic a esser combattite in modo pacific con le instrumentos del politica: Friderico in le estate del 1227, habeva inviate Berardo de Castagna, archiepiscopo de Palermo con le carga de facer un accordo con le sultan al-Malik al-Kamil nepote de Saladin. Le accordo con le sultan portava al cession del citate sancte, con le exclusion del Moschea de Omar loco sancte musulman, e de Bethlehem e Nazareth. Friderico il era sposate con le herede al corona de Jerusalem, Yolanda de Brienne, como successor al titulo, se coronanava rege le 18 martio 1229. Ma in le 1246, le egyptianos occupava de novo Jerusalem.
Septime cruciata: Le septime cruciata se explicava inter le 1249 e le 1250. Esseva directe contra le Egypto e guidate ab le rege de Francia Louis IX le Sancte. Que portava al conquesta de novo de Damietta, ma in le 1250 illes esseva vincite a Mansura et era capturate anque le rege.
Octave cruciata: Le octave cruciata (1270) esseva anque isto directe in Nord Africa e guidate de novo ab Louis IX. Le expedition partiva in le julio 1270, le rege disbarcava a Tunis insimul al fratre Carolo I de Anjou. Ma le assedio portava le peste que decimava le exercito e causava anque le morte del rege ipse in le augusto del mesme anno. In le 1291, le sultan Khalil, decideva de poner sub assedio Sancte Johannes de Acri, le ultime fortalessa cruciate in Terrasancte. Le citate cadeva depost 43 dies de resistentia, depost le occision de al minus 60.000 christianos, et esseva evacuate anque Tortosa e Athlit. In le 1302 le perdita del insula de Ruad e le massacro del garnison poneva fin al Cruciatas e al avventura del christianos europee in Terrasancte.